dimecres 18 de març de 2009

 

UN ESPAI COMU EUROPEU PER L’EDUCACIÓ NO UNIVERSITÀRIA

Emprendre un projecte comú a nivell europeu: una CONVERGÈNCIA per als estudis de primària i secundària, eliminant la selectivitat i els “números clausus” de les carreres, essent el primer curs de carrera el selectiu, amb la única limitació que pugui tenir l’organització de les universitats, en el que hi hauria una nota de tall si calgués per la limitació física o organitzativa. Tots amb les mateixes oportunitats.

S’hauria de construir sobre una base comuna: la llengua vehicular (es una clau que pertany indudablement al àmbit de l’elecció de model cultural). La proposta seria seleccionar una llengua principal i tres idiomes curriculars. La decisió de la llengua vehicular no es un tema irrellevant.

La funció docent, amb totes les problemàtiques específiques i el desenvolupament de carreres professionals, hauria de disposar d’un marc comunitari, preservant la NOVA Llei d’Ensenyament Comunitari de la important qüestió laboral, diversa de la llei europea d’educació.

Farem Caure les fronteres del coneixement i fomentarem la lliure circulació d’estudiants sense traves administratives. On hi ha fronteres, construïm pons!


dijous 12 de març de 2009

 

La necesaria autonomia de las entidades educativas

Ingerencias inadmisibles de la administración tanto en centros públicos como concertados. Concretando:
La administración tiene previstos una estructura organizativa idéntica para todos los centros. (Director, Jefe de estudios/Secretario, Coordinadores y tutores )Y eso ¿por qué? ¿Acaso no se puede dejar autonomia a los centros docentes para decidir su propia estructura organizativa? Parece que no. Parece que los títulos deben ser los que aparecen y las funciones y el número de cargos y las retribuciones también. Todo bajo la tutela del estado!!! Eso es -para decirlo suave- un poco asfixiante. Si realmente se apreciara la autonomia de centro educativo, se dotaria al centro de unas cantidades de dinero para la dirección y coordinación  y que cada centro se organice como mejor le parezca. Quizás una escuela se organice igual que está ahora, pero quizás otras escuelas opten por equipos directivos más amplios o más reducidos. ¿Qué problema intelectual genera? Pienso que ninguno. Simplemente que la administración quiere responsables a los que exigir legalmente de forma individual y acotada de antemano. ¿No ha pensado que la dirección cooperativa puede ser un buen método igualmente válido para la dirección de centros que la rigidez legalista? Y esto es sólo un pequeño punto. Podríamos entrar en la contratación de profesorado directamente por parte del centro, la  autonomia financiera, etc, etc, etc. Muchos temas para mentes estrechas que prefieren la comodidad del "ir tirando y controlando". Mediocridad.

dimecres 4 de març de 2009

 

La gran revolució de l'educació: Triar el professorat!


Tremosa, en un acte d'educació, ara fa uns dies, va fer una comparació entre el Sistema Educatiu i el Sistema Sanitari públic, plantejant aquest últim com a model per al funcionament del primer. Es va referir -entre d'altres coses- a la llibertat d'elecció. Realment, si bé té les dots d'un orador forjat a les aules universitàries, vaig trobar a faltar que s'arribés al fons del tema: la qüestió no seria el dret a triar escola -que també-, sinó el dret dels pares a triar professor!!! (a la sanitat es pot triar metge...). Vull aprofundir una mica en aquest tema: fa poc s'ha reescalfat un informe enllaunat de la consultora Mckinsey "How the world’s best-performing school systems come out on top" (set.2007). Parlant de la qualitat en l'educació, en aquest informe es presenta com a fet principal una obvietat oblidada: que la qualitat del professorat és la clau d'una bona educació. I quin SE admet una avaluació de 180 graus on tothom sigui avaluat per tothom? Massa "progre" per al tripartit!!! Arrosseguem massa clientelisme per poder fer bones lleis que donin el que la societat necessita: exel·lència educativa. Potser hauran de passar 100 anys... però ja s'haurà perdut la competitivitat. Ah!!! I caldria afegir -no ho diu Mckinsey- el reconeixement de la família com element bàsic en la transmissió de valors.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Subscriure's a Missatges [Atom]