dijous 9 de octubre de 2008

 

Aportació a la Llei d'Educació Catalana

El primer diagnòstic de la LEC es que la llei s'hauria de dividir en dos lleis: LEC i Llei de la Funció docent (amb totes les carreres professionals preservant la LEC de la qüestió laboral).
El segon diagnòstic és que hi ha diferents projectes educatius i que s'han de donar cabuda d'acord amb el principi de subsidiarietat. Hi ha el projecte educatiu de la família, el projecte educatiu de centre, el projecte educatiu del ajuntament, el projecte educatiu autonòmic, el projecte educatiu del estat...
El projecte EDUCATIU en QUALSEVOL CAS es el de les famílies i no propietat del centre docent i menys del estat. En funció del projecte educatiu de la família pels fills. es busca una escola que tingui un projecte similar al que es vol per el fill. El problema està que hi ha governants que tenen el seu propi projecte educatiu pels nens d'un estat -com si els nens fòssin del estat-: aquí està el conflicte que s'ha de superar.
Quan el seu projecte educatiu familiar no te cabuda a cap dels projectes educatius que l'estat ofereix gratuïtament, es tria si es tenen recursos econòmics la privada. El darrer refugi pels pobres es la escolarització dins el sistema Home School (educació a casa). Aquesta es la darrera sortida que els quedaria als pares per realitzar el seu projecte educatiu familiar. Per no arribar a aquest extrems -encara que la llei els hauria de contemplar aquesta possibilitat- passo a fer el tercer i darrer diagnòstic que és de caire econòmic i clau per la administració i la llibertat d’elecció de projecte educatiu.S’han de planificar els recursos per tal de no llençar diners i si queda una plaça lliure a la pública, aquesta s'ha d'omplir abans de donar recursos duplicats a la concertada aquesta es una posició. L’altre posició es que la planificació no pot passar per davant de la elecció de projecte educatiu i de centre docent.
Referent a aquest punt, proposo com a punt de trobada i d’acord de país, que al néixer -3 anys abans de la escolarització obligatòria- es faci una reserva de l'escola d’acord amb el projecte educatiu de la família. Amb tres anys per endavant, la planificació ho pot fer possible, i la llibertat d'elecció de centre es podria garantir. La reserva serà permanent i es podrà canviar passant a torn de espera quan quedi pendent d’ampliació de la oferta. Amb aquesta proposta es pot trobar per primer cop un espai possible d'acord entre planificació educativa i llibertat d’elecció de centre docent. A més els recursos estarien molt millor gestionats i s’eliminaria substancialment la improvització dels barracons. Les matrícules no planificades, passarien darrera de tot del sistema de assignació de places.





<< Pàgina principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Subscriure's a Missatges [Atom]